dilluns, 8 de febrer del 2010

Ara la poesia de l'Alexandra


La Lluna

La Lluna brilla dalt del cel
Es dolça com la mel.

A la nit ,quan la miro em somriu
I jo li faig l´ull viu.

Jo li pregunto si vol ser la meva amiga
Ella em diu que té una piga.

Ella em dona un regal
I jo li dono un pardal.

Jo em fico a dormir
I ella es fica a llegir.